Alan Turing considerat el pare de la informàtica moderna
Alan Mathison Touring, va ser un matemàtic britànic. Els primers tretze anys de la seva vida els va pasar a l'Índia, on el seu pare treballava. En tornar al Regne Unit, va estudiar al King's College i, després, es va traslladar a la Universitat nord-americana de Princeton. En 1937 va publicar un cèlebre article en què va definir una màquina calculadora de capacitat infinita (màquina de Turing) que operava basant-se en una sèrie d'instruccions lògiques, establint així les bases del concepte modern d'algorisme. Així, Turing va descriure en termes matemàtics precisos com un sistema automàtic amb regles extremadament simples que podien efectuar tota classe d'operacions matemàtiques expressades en un llenguatge formal determinat.
La Segona Guerra Mundial va oferir un insospitat marc d'aplicació pràctica de les seves teories, en sorgir la necessitat de desxifrar els missatges codificats que la marina alemanya, que feia servir per enviar instruccions als submarins que bombardejaven els combois d'ajuda material enviats des dels Estats Units; Turing, al comandament d'una divisió de la Intel·ligència britànica, va dissenyar tant els processos, com les màquines que, capaços d'efectuar càlculs combinatoris molt més ràpid que qualsevol ésser humà, van ser decisius per desxifrar el codi.
Va definir més un mètode teòric per decidir si una màquina era capaç de pensar com un home (test de Turing) i va realitzar contribucions a altres branques de la matemàtica aplicada, com l'aplicació de mètodes analítics i mecànics al problema biològic de la morfogènesi. En l'àmbit personal, la seva condició d'homosexual va ser motiu constant de fortes pressions socials i familiars, fins al punt d'especular si la seva mort per intoxicació va ser accidental o es va deure a un intent de suïcidi.
D'entre els seus treballs podries explicar:
Què és la màquina de Turing? En què consisteix?
És un dispositiu de reconeixement de llenguatge, té un control finit, un cap lector i una cinta on pot haver caràcters, i on eventualment ve la paraula d'entrada. La cinta és de longitud infinita cap a la dreta, cap a on s'estén indefinidament, omplint els espais amb el caràcter blanc. El cap lector és de lectura i escriptura, de manera que la cinta pot ser modificada en curs d'execució. A més, el cap es mou bidireccionalment, pel que pot passar repetides vegades sobre un mateix segment de la cinta.
Es pot provar matemàticament que per a qualsevol programa d'ordinador és possible crear una màquina de Turing equivalent.
Per exemple: si la màquina es troba en l'estat intern 0 i llegeix 1 a la cinta, llavors passarà a l'estat intern 1101 (13), escriurà 1 i es mourà cap a l'esquerra un pas.
El seu funcionament es basa en una funció de transició, que rep un estat inicial i una cadena de caràcters pertanyents a l'alfabet d'entrada. Les operacions que es poden realitzar en aquesta màquina es limiten a avançar el capçal lector/escriptor.
Amb aquest aparell extremadament senzill és possible realitzar qualsevol còmput que un computador digital sigui capaç de realitzar.
Què és el test de Turing? Quan es pensa que un ordinador el podrà superar?
El test de Turing va ser proposat el 1950 pel matemàtic Alan Turing per poder dir si una màquina mostra un comportament intel·ligent o no.
La idea original és de tenir tres persones, un interrogador, un home i una dona. L'interrogador està apartat dels altres dos, i només pot comunicar-se amb ells per escrit en un llenguatge que tots entenguin. L'objectiu del interrogador és descobrir qui és la dona i qui és l'home, mentre que el dels altres dos és convèncer l'interrogador que són la dona.
La variant introduïda per Turing consisteix a substituir un dels interrogats per un ordinador. Es poden donar dos casos, que substitueixi a l'home, amb la qual cosa només l'ordinador hauria de aparentar ser una dona, o que substitueixi la dona, amb la qual cosa tant l'home com l'ordinador estarien imitant. Encara que aquesta última opció podria ser un experiment interessant, no s'intenta comprovar l'habilitat d'imitar a una dona, així Turing canvia l'objectiu de conèixer el sexe pel de reconèixer la màquina. La finalitat d'aquests canvis és fer el joc el més just possible. El primer, és que no ha de consistir en un concurs d'enganys, de manera que un dels implicats no tindria per què aparentar ser una altra cosa. Un altre detall és que a Turing poc li importa si l'ordinador fa servir trucs preestablerts per eludir o manipular les respostes.
Una màquina podria passar el test de Turing quan l'interrogador no aconseguís reconèixer-ho en un nombre significatiu d'ocasions.
Turing va pensar que en uns 50 anys hauria màquines que "jugarien" tan bé al Joc d'Imitació que un interrogador no tindria una probabilitat major al 70% de realitzar l'adequada identificació després de cinc minuts de qüestions
Ray Kurzweil, capdavanter del transhumanisme i impulsor de la singularitat, estimava que el moment en què una intel·ligència artificial superaria el test de Turing no arribaria probablement fins al 2029.
L'únic reconeixement que té Alan Turing són els premis Turing. Que reconeixen? I des de quin any es convoquen?
El Premis Turing són considerats per molts com el Premi Nobel de la Informàtica. És atorgat anualment per l'Associació per a la Maquinària Computacional a qui hagi contribuït de manera transcendental al camp de les ciències computacionals. El guardó rendeix tribut a Alan Mathison Turing. Després de 40 anys d'existència, el 2006 es va atorgar el guardó a la primera dona.
Es convoquen desde l’any 1966, y la primera persona amb guanyar-lo va ser Alan Perlis, per la seva influència en les àrees de tècniques de programació avançades i construcció de compiladors.
